A buscar els troncs!

Podeu veure a l'instagram un parell de vídeo de com va anar l'aventura d'anar a buscar troncs.

Els troncs venen del Pirineu Català, d’una zona on s’ha fet una gestió forestal sostenible amb tala selectiva. Aquesta pràctica redueix la densitat d’arbres, obre camins de llum i ajuda els que queden a créixer millor. També fa el sotabosc més net i biodivers, i disminueix el risc d’incendis. Tot i això, tinc clar que en algun moment tocarà també plantar arbres nous, com a retorn al bosc.

Vaig agafar el lot complet que m’interessava: els troncs principals, però també les puntes, la part alta i més prima dels arbres. Encara no sé del tot què en faré, però segur que trobaran lloc al projecte. Les branques es van quedar al bosc, tallades i escampades, perquè es transformin en compost natural i tornin a nodrir el terra.
(Pels més curiosos: els arbres són de pinassa, Pinus nigra).

La veritat és que no tinc vídeos del moment de la tala, ja que vaig comprar els troncs un cop ja eren a terra. Sí que vaig tenir temps de somiar: m’hagués encantat baixar-los com feien els antics raiers pel Canal d’Urgell! Però la realitat va ser menys romàntica i més complicada: em vaig passar dos mesos amb els troncs ja enparaulats però sense ningú que m’els volgués baixar.

Al final, però, als problemes sempre hi ha solucions. I la solució va arribar amb Calls Forestals. Agraït amb l’Aleix  i l’Albert que van pujar al bosc amb el seu camió i, xino-xano, van anar carregant tots els troncs. En una horeta ho teníem resolt.

El trajecte fins a la plana de Lleida era llarg, però tot va anar com una seda. I un cop descarregat tot, només quedava la millor part: anar a dinar plegats. Amb la tonteria, ja fa un any i mig d’aquell dia, però encara en guardo un record genial. Uns cracks de veritat, de debò: seguiu-los, perquè s’ho mereixen.

Veure aquells troncs finalment a la finca va ser un punt d’inflexió. Ja no era només una idea: la cabana començava a existir.