A pelar troncs!

Genial, ja teníem els troncs. Però allò no era cap punt i final, sinó l’inici de l’etapa més dura fins ara: pelar-los un per un.
Començava la cursa contrarellotge contra esquerdes, bitxos i fongs. El centenar de troncs s’havia de pelar tan ràpid com fos possible, idealment just després de ser tallats.

La realitat, però, era tossuda: en tenia més de cent, i cada tronc em prenia entre una i dues hores. Vaig trigar tres mesos a enllestir-los tots. L’escorça s’havia convertit en un autèntic niu de larves i insectes, i alguns ja mostraven taques blavoses de fong.

Van ser dies crítics. Em feia l’efecte que perdia els troncs, la base del projecte, i que cada hora que passava la fusta es deteriorava una mica més. Pelava troncs com si m’hi anés la vida, i acabava les jornades amb les mans tan dolorides que ni tan sols podia tancar el palmell. La inexperiència es va pagar cara… però vaig seguir endavant, i amb èxit. Finalment no hi va haver res irreversible i tot es va poder solucionar. Els troncs estaven sans i començava l’època de secatge.