Trobem el lloc perfecte

Ens truca un veí i ens diu que es ven una parcel·la. El dia següent hi anem tota la família. Quedem al·lucinats, tots per igual. És el lloc idíl·lic. Hi ha espai, hi ha natura, no queda lluny de la civilització ni dels serveis bàsics, i a més és a prop de casa. Sembla mentida: HO TÉ TOT.

És una finca petiteta, no arriba a l’hectàrea, però envoltada d’arbres i camps. No necessitàvem res més. Durant la visita ens miràvem fascinats, uns als altres, sense dir gairebé paraula. Caminàvem pel terreny amb una barreja d’incredulitat i il·lusió, imaginant-nos com seria aixecar-hi alguna cosa, com sonaria el vent entre els avets i els anoguers.

Aquell silenci de complicitat parlava per nosaltres: tots sabíem que aquell lloc ens havia escollit.

Arribem a un acord i obtenim la finca… la sensació és indescriptible. Una barreja d’alegria, vertigen i responsabilitat. TREMENDO.